Com que em sap greu la inanició que està patint aquest blog, i vist també el buit que està el meu sac imaginatiu, o potser es la deixadesa inherent a la calor que no em deixa fer volar res, he pensat crear una nova entrada explicant-vos el que he llegit aquest estiu, que tenint en compte la mitjana dels anteriors anys ha estat molt, i el que en penso d’aquestes lectures, moltes de les quals son llibres que ja han deixat de ser actuals.
Fora de concurs ha quedat Criatures Obstinades d’Aimee Bender. Un recull de contes curts força sorprenents, però que quan he acabat de llegir-lo, només en recordava un.
En última posició ha quedat L’Últim Patriarca de Najat El Hachmi. Aquest llibre crec que deixa ferits de mort els premis Ramon Llull, que li ha concedit el premi per poder dir que Catalunya és un país d’acollida que s’estima molts els immigrants. Se’ls estima tant, que una nena immigrant fa un gargot i li donen un premi.
Immediatament per sobre ha quedat El Joc de l’Àngel de Carlos Ruiz Safón, que ja va escriure L’Ombra del Vent, que era força acceptable, amb alguns/bastants peròs, i que ara ha escrit aquesta col·lecció de circumloquis concatenats dintre d’una descripció d’una Barcelona que no ha estat mai.
Medalla de plata per Kafka a La Platja, d’Haruka Murakami, que em penso que és un dels autors que alguna de vosaltres va recomanar. Novel·la fantàstica i fantàstica (o pilleu, no?), que suggereix esperança, tristor, amistat, amor. Me’n faig responsable del temps que passeu llegint-la.
Medalla d’or, diploma cum laude, and many more, per La Casa de Riverton de Kate Morton. Aquest llibre podria ser el paral·lel del Gatopardo de Lampedusa, i de Bearn o la Casa de les Nines de Llorenç Villalonga. És alhora molt clar, i també és ple de subtileses. Presenta l’alliberament femení com a una lluita personal dintre de l’alliberament humà, alhora que no menysprea la tradició. Hi ha a més molts altres temes, tots explicats d’una manera suggerent, i directa. Un gran però, és l’última part del llibre amb el tema de l’assassinat sense solta ni volta que teòricament justifica la novel·la. S’hi passa “Tippex” i llestos.
Fora de concurs ha quedat Criatures Obstinades d’Aimee Bender. Un recull de contes curts força sorprenents, però que quan he acabat de llegir-lo, només en recordava un.
En última posició ha quedat L’Últim Patriarca de Najat El Hachmi. Aquest llibre crec que deixa ferits de mort els premis Ramon Llull, que li ha concedit el premi per poder dir que Catalunya és un país d’acollida que s’estima molts els immigrants. Se’ls estima tant, que una nena immigrant fa un gargot i li donen un premi.
Immediatament per sobre ha quedat El Joc de l’Àngel de Carlos Ruiz Safón, que ja va escriure L’Ombra del Vent, que era força acceptable, amb alguns/bastants peròs, i que ara ha escrit aquesta col·lecció de circumloquis concatenats dintre d’una descripció d’una Barcelona que no ha estat mai.
Medalla de plata per Kafka a La Platja, d’Haruka Murakami, que em penso que és un dels autors que alguna de vosaltres va recomanar. Novel·la fantàstica i fantàstica (o pilleu, no?), que suggereix esperança, tristor, amistat, amor. Me’n faig responsable del temps que passeu llegint-la.
Medalla d’or, diploma cum laude, and many more, per La Casa de Riverton de Kate Morton. Aquest llibre podria ser el paral·lel del Gatopardo de Lampedusa, i de Bearn o la Casa de les Nines de Llorenç Villalonga. És alhora molt clar, i també és ple de subtileses. Presenta l’alliberament femení com a una lluita personal dintre de l’alliberament humà, alhora que no menysprea la tradició. Hi ha a més molts altres temes, tots explicats d’una manera suggerent, i directa. Un gran però, és l’última part del llibre amb el tema de l’assassinat sense solta ni volta que teòricament justifica la novel·la. S’hi passa “Tippex” i llestos.
Per l'Aleix: Em costa reconéixer la gent, però si a més se'm posa unes ulleres "topeguai fahion system" (TFS) la dificultat s'apropa al crestall de l'impossible, altrament dit "al filo de lo imposible". Una abraçada.
