domingo, 3 de enero de 2010

Quan el Món encara havia de ser

Si jo fos ordenat, seria perfecte.
Això ho dic perquè no me'n re -
cordo de les consignes que ecara
no he fet .
Joan Simeon
Sé que et sorprendrà rebre aquesta carta com sé que em reconeixeràs abans d’arribar al tercer rengle: Sóc qui et barbotejava paraules inconnexes abans d’endinsar-me en el món dels adults, el qui quan tu m’ensenyaves a mirar les coses d’una altra manera, jo et deia que el món que serà, serà com jo havia dit que seria, i que quan em mostraves com començar una nova vida, jo deia que el món que serà, serà com jo havia dit que seria, i quan m’oferies una nova perspectiva de l’existència, jo et deia que el món que serà, serà com jo havia dit que seria, i que quan em vas dir que una dona m’estava exigint que fos home, jo et vaig dir que el món que serà, serà com jo et vaig dir que seria. Sempre repetia que el món que serà, serà com jo vaig dir que seria, i deia que el món que serà, serà com jo vaig dir que seria, perquè en les meves limitacions d’adolescent, em pensava que coneixia els secrets d’aquest món, i quan tu em vas dir que hi havia una altra perspectiva i jo et vaig dir que el món que serà, serà com jo havia dit que seria, volia dir que envejava de veure els colors com els sabies veure tu, que m’agradaria saber trencar com tu, sols amb les puntes dels dits, les contrarietats que ja s’albiraven, i jo veia en les teves mans una continuació d’un cos que m'estordia, i quan em mostraves com hi havia altres eines i jo et deia que el món que serà, serà com jo havia dit que seria, volia dir que jo no en sabia més, que em calia la teva companyia per aprendre a sortir de la llodriguera, i quan em vas dir que em miraves com a home i jo et vaig dir que el món que serà, serà com jo havia dit que seria, volia dir que ja no em veia a mi, sinó que la teva mirada volia que fos meva, i que el record de la ma que un dia vaig acaronar viuria sempre amb mi.

Avui, remenant entre el que la mare m’ha deixat en el seu comiat, he trobat el teu nom en una estampa de la teva comunió a l’any mil nou cents cinquanta cinc, quan tu i jo no ens coneixíem. Va ser onze anys més tard que et vaig conèixer, i tres desprès que jo em vaig quedar dient tot sol: El món que serà, serà com jo he dit que seria.