Me acuerdo de los Bravos y de las canciones de verano. Me acuerdo de unas fiestas de Agosto en Málaga, llenas de mágía y color, y de una verbena en Cádiz, donde la alegría se derrochaba por doquier. Me acuerdo de las minifaldas y del deber de volver a casa antes de las diez. Me acuerdo, sí, me acuerdo de aquellos momentos de felicidad y rebeldía. Y del primer baile, y del primer estremecimiento, y del primer amor.
Gracias Ely por esta sugerencia a llamar al recuerdo!!
Visca Sant Joan, Sant Pere i Sant Pau i totes les santes i sants que es fan celebrar la vida!!
viernes, 25 de junio de 2010
jueves, 24 de junio de 2010
San Juan ya pasó
Me acuerdo de una noche de San Juan, celebrada en el atico de un compañero de mi marido, en la cual asistia el pleno de la empresa, y que yo a la mitad no conocia, lo cual me descolocava bastante. Recuerdo que me habia puesto uno zapatos de tacon de vertigo. Al entrar en la porteria ,por cierto muy antigua, se me engancho el tocón y me quede con un zapato alto y una manoletina, yo no queria subir ni de broma a la fiesta, mi marido llamo a la dueña por el interfono y ooooo milagro me pudo bajar unos zapatos , que iban de perlas , este San Juan me acuerdo y acordare, toda mi vida.
ME ACUERDO 2
Abans de posar el meu “me acuerdo” vull dir-vos que tot i que l’Ely diu “... cuando la verbena de San Juan era una de las poquísimas noches en que podías volver más tarde de las diez...”, el seu escrit, per mi, denota llibertat a vessar. De les meves primeres revetlles guardo el record de com volia desmarcar-me dels amics que perpetraven una sangria dins un cubell per fer-se els mil-homes i, em volia desmarcar, perquè pensava que podia arribar a les noies per la via de la sensibilitat, però passava que si ballava agafat a una de les noies, allò de sentir els pits seus que em fregaven el meu, doncs que ara no ve al cas, però jo feia veure que no passava res i portava a la noia a veure (no a “beure”) la sangria, doncs jo no sabia que calia fer quan les coses es posaven sèries. Això va ser així fins que, un Sant Joan, algú em va cridar pel meu nom i la propietària dels ulls més bonics del comtat va dir: “Ostres! Et dius Joan, felicitats!”. Tot rient li vaig demanar un petó i… me’l va fer! Enlluernat per aquella gesta li vaig dir que ara em tocava a mi tornar-li, i li vaig tornar i li vaig dir que m’havia agradat i que volia fer-n’hi un altre perquè sí… i va acceptar! No recordo quin any va ser, però va ser molt abans del 1974, quan, al igual que ara hi ha una “inflació subjacent”, llavors també hi havia una “repressió subjacent”, pitjor que la que estava a la vista, que va fer que els companys em consideressin quasi un heroi, però jo em vaig quedar plorant la pèrdua d’aquells ulls que sempre més se m’han aparegut quan m’ha vingut a la memòria el Paco Ibàñez cantant allò, em penso que de Góngora, “... el sabroso vicio del dulce mirar...”
domingo, 20 de junio de 2010
Leerlo invita a escribir
Me acuerdo de aquel traje pantalón de campana color azul tejano claro, con manga de farol y un volante en la cintura, que estrené en 1974.
Cuando la verbena de S. Juan era una de las poquísimas noches del año que a una chica la dejaban llegar a casa mas tarde de las diez...
Ely
Pd: Os invito a escribir vuestros "me acuerdo"
sábado, 19 de junio de 2010
Por ti
Si tuviese que inventar el silencio.
Para que con tu presencia se rompiese.
Lo inventaria.
Si tuviese que llenar un estanque vacio, con mi llanto .
Lo llenaria.
Solo, por tenerte conmigo.
Dime que tengo que hacer,.
Inventar el silencio.
llenar un estanque.
Cuantas cosas, mas necesito.
Dimelo, que todo y mas, por ti lo haria.
Para que con tu presencia se rompiese.
Lo inventaria.
Si tuviese que llenar un estanque vacio, con mi llanto .
Lo llenaria.
Solo, por tenerte conmigo.
Dime que tengo que hacer,.
Inventar el silencio.
llenar un estanque.
Cuantas cosas, mas necesito.
Dimelo, que todo y mas, por ti lo haria.
viernes, 11 de junio de 2010
Nido vacío
Crecimiento
jueves, 10 de junio de 2010
La noche
Cuando la oscuridad de la noche.
Se rompe con la salida del Sol.
Arañando con sus largas uñas.
La tela que la noche tendio.
Quedan al descubierto.
Las palabras y promesas de amor.
Bonita es la noche.
Como duele que salga el Sol.
Se rompe con la salida del Sol.
Arañando con sus largas uñas.
La tela que la noche tendio.
Quedan al descubierto.
Las palabras y promesas de amor.
Bonita es la noche.
Como duele que salga el Sol.
sábado, 5 de junio de 2010
DIT I FET
... abans de tres dies trobareu penjat al blog l’enllaç de la tonada i la lletra que potser em veureu cantar despistadament qualsevol dia pel carrer...
Això ho vaig dir aquest últim dia i, dins del temps reglamentari, compleixo el que vaig dir.
Aquest és l'enllaç:
http://www.youtube.com/watch?v=sR7iFfmPPS4
Aquesta és la lletra:
I’ll walk in the rain by your side
I’ll cling to the warmth of your (TINY) hand
I’ll do anything to keep you satisfied
I’ll love you more than anybody can
And the wind will whisper your name to me
Little birds will sing along in tim I’ll love you
Leaves will bow down when you walk by
And morning bells will chime
En fi, que tot va per aquí
Una forta abraçada. Bon estiu!
Això ho vaig dir aquest últim dia i, dins del temps reglamentari, compleixo el que vaig dir.
Aquest és l'enllaç:
http://www.youtube.com/watch?v=sR7iFfmPPS4
Aquesta és la lletra:
I’ll walk in the rain by your side
I’ll cling to the warmth of your (TINY) hand
I’ll do anything to keep you satisfied
I’ll love you more than anybody can
And the wind will whisper your name to me
Little birds will sing along in tim I’ll love you
Leaves will bow down when you walk by
And morning bells will chime
En fi, que tot va per aquí
Una forta abraçada. Bon estiu!
viernes, 4 de junio de 2010
Nota de prensa
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
